Una temporada inoblidable

La temporada 2012-13 serà sempre recordada per tots aquells que formen part de la família del Club Deportiu Masnou. Una etapa curta però molt intensa que marcarà un abans i un després en el futur del primer equip i per extensió de tota la entitat. L'any de la fe, l'any de la paciència, l'any d'aixecar-se, l'any d'Àngel Gómez, l'any de l'ascens. L'any d'aquest blog, que avui es despedeix per sempre.

La gent ha recuperat la il·lusió pel CD Masnou

Des de la distància, l'ascens del CD Masnou pot ser un dels menys apassionats i que cridi menys l'atenció de tot el futbol català. Un equip que recupera una categoria que només havia perdut feia un any, el tercer ascens de la entitat en set anys, un conjunt que entrarà en totes les travesses des del primer dia per tornar a baixar de categoria, que probablement sigui un dels que porti menys aficionats al camp...Res més lluny de la realitat. Al darrere s'hi amaga un enorme treball de molts mesos de tot un grup humà i del que aquest blog, l'única plataforma de seguiment que han tingut els aficionats al llarg de la temporada, ha estat testimoni.

Fa un any el club vivia a la foscor, amb la mirada negre davant el futur. El primer equip venia de fer una temporada nefasta en la què no va tenir pràcticament cap opció de permanència i el futbol base desencantat després que no seguissin al club la gran majoria de jugadors que havien portat el Juvenil A a un ascens històric a Preferent. En aquell moment Àngel Gómez un tècnic amb una gran trajectòria al futbol base i al futbol internacional, però que no coneixia ni la entitat ni la categoria aterrava a la Carretera d'Alella.

Maxime, únic supervivent del descens i clau en l'ascens

A més, la crisi econòmica tornava a condicionar la planificació. La pràctica totalitat de jugadors de la temporada anterior van renunciar a seguir per problemes amb el cobrament dels darrers mesos i per les ofertes que gran part dels jugadors van tenir per continuar a Tercera Divisió. Per tant, el nou projecte era totalment nou. Des de zero i amb un pressupost inferior als equips més potents del grup s'havia de construïr un nou planter que mantingués el nivell de les darreres temporades a Primera Catalana.

La pretemporada i els primers partits de lliga no van ser del tot dolents. L'equip generava moltíssimes ocasions i només el factor sort va evitar haver sumat alguns punts més que haguèssin donat la tranquilitat necessària. Però mica en mica la situació es va anar torçant, sobretot a causa de la debilitat defensiva, fins al punt que a finals de novembre es va tocar fons. En zona de descens, després d'haver encaixat quatre doloroses derrotes consecutives, l'equip que no trobava recompensa al seu treball. Àngel Gómez va decidir marxar. Tot va estar a punt d'acabar i qui sap si hagués pogut ser irreversible, però la confiança de la directiva i dels jugadors en l'entrenador va fer tornar enrrere la situació. En aquell moment s'hagués pres per boig qualsevol persona que creiés que aquell equip no només pugués pujar de categoria sinó que pogués estar a la zona còmode.

foto: cevilassar.cat

A partir de llavors el canvi d'actitud va ser notable. Havien tocat fons i des d'aquell moment la situació només podia anar a millor. I així va ser. El tram final de la primera i tota la segona volta van ser espectaculars. Ratxa de setze partits sense perdre i una demostració d'actitud, de confiança, de superació d'unió a cada partit. Va haver-hi un moment en què aquest equip semblava imparable, tot i que els darrers partits van tornar a la realitat. La tràgica derrota a La Jonquera i la forma com es va produïr semblava enterrar el somni, però finalment es va fer justícia. El Masnou va aconseguir una segona posició que tot i perdre una promoció en què el Santfeliuenc va ser superior, ha acabat valent un ascens per la compensació de l'Olot.

Personalitzar l'èxit del primer equip del Masnou en el nom d'un o uns pocs jugadors és injust. Tots han estat importants en aquest camí. Des de la parella golejadora Bauli-Marcelo que ha tingut un rendiment impressionant que ha marcat la diferència respecte a la resta del grup fins a la superació diària de Peinado, passant pel lideratge de Carlitos Vidal o la seguretat dels centrals Dennis-Cristian Guerrero. Menció a part pels descobriments d'Aitor Nisa i Èric Blasco, jugadors joves amb una trascendència creixent en l'equip i amb un grandíssim futur per davant. I Marc Priego, Sato, Jonatan, Victor Manuel, Dani Morales, Maxime, Ciurana, Yusuke, Burrito, David Bach, Marc Gallart o Pedro Baena...tots ells han posat el seu gra de sorra. També amb l'ajuda dels que han passat i van marxar com Jordi, Aleix, Òscar Reyes, Àlex Moreno, Dani Tacón, Mora o David Fernández.

 A tots ells, gràcies

A més, en paral·lel el Juvenil A va demostrar també el seu esperit de superació. De la mà de Sergi Ciurana els jugadors van aixecar una situació complicadíssima per mantenir l'equip a Preferent. Una gran notícia també ha estat que per primer cop des de fa algunes temporades un jugador del planter com Rúben Zarzuela ha arribat al primer equip i ha estat fins i tot titular. Esperem que n'arribin més en les pròximes temporades.

En resum, donar la més sincera enhorabona a tota la família del CD Masnou la seva dedicació i esforç en una temporada que mai es podrà oblidar.

Foto: Sergi Vargas/Golcat.com

Agraïr la gran quantitat de visites i d'expectació que ha tingut aquest espai. Sense tot això no hagués estat possible mantenir-lo amb vida gairebé un any. Aquest blog ja no s'actualitzarà més, però quedarà per sempre present aquí per què mai es perdi el record d'una etapa màgica i irrepetible.

Ells són molt grans i aquí hem tingut el plaer d'explicar-ho. GRÀCIES

Superats

Al primer equip del CD Masnou ja només li queda la opció de l'ascens no compensat de l'Olot a Segona B per poder pujar a Tercera Divisió després d'haver perdut la promoció davant el Santfeliuenc. En el partit de tornada els del Baix Llobregat van reafirmar la seva superioritat i van viure una gran festa, ja que ascendeixen per primera vegada en la seva història a categoria nacional. El Masnou va lluitar fins a l'últim moment, però no n'hi va haver prou per contrarestar el resultat de l'anada, el camp contrari, l'ambient hostil i la major fortuna dels locals en els metres finals.

L'onze del Masnou va tornar a sorprendre. Cristian Guerrero deixava el seu lloc al centre de la defensa al juvenil Rúben Zarzuela i Bauli i Marc Gallart eren titulars mentre que es quedaven a la banqueta homes com Ciurana o Victor Manuel. Àngel Gómez volia sortir amb tot des del principi per intentar superar un Santfeliuenc que, com al partit d'anada, era de preveure que sortís a esperar ben col·locat al darrere. 

El partit no va començar malament pel Masnou. Amb els jugadors concentrats des de l'inici, el Masnou va intentar portar la iniciativa. Els locals van tenir alguna aproximació perillosa per banda, però la primera gran ocasió del partit la va tenir el Masnou. Una falta centrada per Carlitos Vidal la va desviar amb el cap un defensor i es va estavellar al pal (9'). A la contra, però, el Santfeliuenc va tenir la rèplica, però Peinado va salvar bé davant Peralta (10'). Els masnovins seguien millor col·locats al terreny de joc, tot i que no acabaven de crear perill. El Santfeliuenc en tenia prou amb esperar i que anessin passant els minuts.

En pràcticament l'únic error defensiu dels d'Andrés Gonzàlez en tota l'eliminatoria, Marcelo va arribar sol a la frontal de l'àrea amb la pilota controlada i el seu xut va llepar el pal de la porteria de Carlos (31'). No eren gens dolentes les sensacions fins llavors, ja que els locals no estaven arribant. Però llavors va caure una gerra d'aigua freda. Contracop letal amb un gran canvi de joc cap a Peralta, que va controlar, va retallar a Jonatan i la va creuar on no hi podia arribar Peinado (37'). El primer, un gol que no feia reflex del que fins llavors s'estava veient al terreny de joc però que posava les coses molt més difícils. L'equip continuava necessitant dos gols, però el cop anímic va ser molt dur i el Masnou va quedar noquejat. 

Després del descans la reacció tampoc va arribar. Al contrari, els locals van sortir encara més motivats i el Masnou es va anar apagant encara més de forma progressiva. El Santfeliuenc va ser un rodet als primers compassos de la segona part. Entrant per bandes i en pilotes llargues arribaven amb facilitat a la porteria rival. Jairo va avisar amb una rematada que es va estavellar al travesser i que després va haver de treure sota pals Carlitos (54') i poc després cauria el segon. Pilota rebotada que li queia a Maldo i canonada imparable a l'escaire (58'). El Masnou es va quedar molt tocat. Tant que pràcticament en la jugada posterior, Pere Pérez ho tornava a provar des de fora l'àrea i feia el tercer (60'). Dos canonades que convertien Les Grasses en una festa i apropaven als locals a Tercera.

Però el caràcter d'aquest Masnou no li permetia rendir-se. Un minut després, a la sortida d'un còrner Jonatan Reina retallava distàncies (62'). A partir d'aquí, el partit va canviar un altre cop. El Santfeliuenc va tornar a replegar línies. Els masnovins ho intentaven més amb el cor que amb el cap, i així era molt difícil. Amb pilotes penjades, el Masnou va tenir alguna opció com un xut llunyà d'Aitor Nisa o una falta lateral de Jonatan. El Santfeliuenc, al contracop també creava perill amb facilitat i Quiles i Josele van tenir el quart. Ja a les acaballes, Pedro Baena i després Nakatani van tenir una doble oportunitat claríssima en jugades de rebots, però el gol no va arribar. Com tot l'any el nostre equip no es va rendir i va lluitar fins al final. No se'ls pot retreure res.

Finalment quan el col·legiat va xiular el final, invasió de camp per cel·lebrar un ascens històric de l'equip local, que jugarà a Tercera Divisió per primera vegada tot i ser un club centenari i representant d'una ciutat de 45.000 habitants. Al Masnou li queda esperar i creuar els dits per l'ascens de l'Olot, que ara es torna a trobar a només una eliminatòria d'aconseguir-ho després de superar el Mairena. Dilluns es coneixerà el rival dels garrotxins. S'acabi produïnt l'ascens o no, la temporada del Masnou és espectacular i ningú dels que l'ha seguit la oblidarà. S'han de donar les gràcies al tots els integrants del primer equip i al seu cos tècnic. Toca preparar l'any vinent.

Santfeliuenc-Masnou (Promoció Ascens a 3a divisió - Tornada). La prèvia

Àrbitre: Barceló Prats

Lluitar fins al final. Amb aquesta idea viatjaran els jugadors del CD Masnou a Sant Feliu del Llobregat. Es trobaran un camp ple a vessar amb un gran ambient en contra, a més del resultat del partit d'anada. Però si per una cosa s'ha caracteritzat aquesta temporada el primer equip del CD Masnou és per no rendir-se mai. No ho van fer quan es trobaven en zona de descens prop del Nadal ni quan perdien gran part de les opcions a La Jonquera i ara tampoc ho faran. Són 90 minuts (120 si hi ha prorròga) i 'només' s'han de fer dos gols més que el rival, o un si en fan tres. Un somni que es pot complir i que després de com ha anat tota la temporada s'assaboraria moltíssim.

Per la seva banda, el Santfeliuenc espera amb molta confiança la cita. Pot ser un gran dia per l'entitat del Baix Llobregat, que en tota la seva llarga història mai han arribat a Tercera Divisió i ho poden fer després d'una gran temporada en la que han mantingut una regularitat espectacular. Amb entrada gratuïta, esperen omplir el Municipal de Les Grasses amb més de 2000 persones que porten anys esperant aquest moment. L'ordre i la seguretat defensiva del conjunt d'Andrés Gonzàlez va ser extrema diumenge passat a i els homes de dalt, especialment Josele, també van demostrar les seves qualitats. L'única mala notícia per l'equip blanquiblau és que un dels homes més perillosos en el partit d'anada, Èric, està sancionat. El Masnou s'haurà d'esforçar al màxim per trobar els punts febles del Santfeliuenc que no es van veure al Maresme.

Un dels motius per creure en l'optimisme serà el retorn de Bauli a l'onze inicial després de dos partits de sanció. El punta titular del Masnou buscarà aprofitar la seva velocitat per superar els centrals dels de Sant Feliu. Probablement també sigui novetat a l'onze Marc Gallart, també sancionat diumenge passat i que pot tenir un paper clau en el joc aeri i creant espais pels seus companys. Ciurana també tornarà estar disponible per un Àngel Gómez, que es mostra confiat en la remontada. Per contra Maxime ja no jugarà més fins la pròxima temporada ja que va veure la cinquena groga diumenge passat. Aitor Nisa, Dennis i Marcelo arrosseguen molèsties però sembla que hi arribaran. En qualsevol cas, el Masnou es presentarà a Les Grasses amb un equip de garanties. Els mateixos homes que han portat a l'equip fins aquí seran els que es deixaran la pell per superar aquest últim gran obstacle. Tenim motius per confiar.

DADES I ANÀLISI DEL RIVAL, en la prèvia del partit d'anada

Mal resultat, però vius

El primer equip del CD Masnou va perdre el partit d'anada de la eliminatòria d'ascens a Tercera Divisió. El conjunt masnoví no va realitzar un bon partit, en especial al primer temps, en què el Santfeliuenc va ser superior. A la represa el Masnou va sortir molt millor i el joc va estar més igualat, però el visitant Josele va marcar un gol al descompte que posa l'ascens molt difícil. Tot i així, queden noranta minuts i aquest equip ja s'ha hagut d'aixecar moltes vegades i ho pot tornar a fer.

Àngel Gómez comptava amb les baixes importants de Bauli i Marc Gallart. L'absència dels dos davanters centres del planter condicionava el plantejament. Maxime i Marcelo van intercanviar la posició de fals nou i Victor Manuel es va situar al cantó d'Aitor Nisa al doble pivot. Un onze estrany però en el que hi havien motius per confiar. Per contra, el Santfeliuenc sortia amb el seu onze de gala, perfectament compensat en totes les línies.

L'ambient va ser espectacular. El Municipal es va omplir fins al capdamunt amb dues aficions que no van parar d'animar el seus equips amb molta esportivitat. Era un partit esperat i la gent no van fallar. Els nervis van traïr un Masnou que va sortir amb les línies massa endarrerides, tot i que Marcelo va tenir la primera aproximació (1'). Els del Baix Llobregat no van perdonar a la primera jugada de perill, després d'una indecisió entre Peinado i la defensa, Josele va fer pujar el primer gol amb una gran definició (5'). Gerra d'aigua freda només començar que encara va posar més nerviós al Masnou, que va trigar a despertar. El Santfeliuenc fins i tot va tenir el segon en un xut d'Éric i desviat per Peinado que va tocar al travesser (18'). Éric novament ho va provar amb un xut des de fora l'àrea que va sortir fregant el pal(29').

De forma molt lenta, però el Masnou mica en mica va anar entrant en el partit. Es va demanar penal en una caiguda de Carlitos després d'una bona jugada per banda (25') i una centrada d'Éric Blasco i mal rebutjada pel porter Carlos va estar prop d'aprofitar-la Marcelo (33'). Una nova acció del mateix Marcelo per banda esquerre va estar a punt d'aprofitar-la Éric Blasco al segon pal, però va ser refusada per un defensa (37'). Els darrers compassos del primer temps ja van ser molt més igualats, sense arribades visitants i amb l'equip masnoví guanyant metres progressivament, però escàs de referències ofensives.

Després del descans, Àngel Gómez va imprimir un altre ritme al seu equip. Pedro Baena va substituïr Victor Manuel i, quan no portava ni dos minuts al camp, va fer una gran acció finalitzada amb un xut des de fora l'àrea que va tocar al pal i després de dos rebots, Marcelo va acabar enviant dins (47'). Ràpid empat i el partit que canviava. El Masnou es va trobar força més còmode al segon temps, tot i que tampoc va acabar de generar excessiu perill a la porteria visitant. Això si, el Santfeliuenc va estar pràcticament inedit en atac des de la represa. Els masnovins ho intentaven un i un altre cop sense sort, amb els de Sant Feliu de Llobregat ben col·locats i deixant pocs espais. Les ocasions de perill van brillar per la seva absència a la segona part.

Era un partit de tensió, d'intensitat, més que de futbol ofensiu. Maxime lluitava sense sort totes les pilotes a la punta d'atac, i Pedro Baena era molt incisiu per banda. S'arribaven als últims minuts amb un Masnou que portava la iniciativa però sense ser capaç de generar perill. El Santfeliuenc, que no havia arribat a la segona part fins llavors, va avisar en dos remats de Josele que no van trobar porteria. La rèplica la va donar Sato amb una ocasió claríssima a les acaballes en una falta lateral llançada per Carlitos que el japonés, sol dins l'àrea, va rematar fora (88'). Quan semblava que tot acabaria en empat, una contra visitant conduïda per Josele, mal defensada pel conjunt masnoví i finalitzada amb molta qualitat va suposar l'1-2 (90'). Un gol que deixava un resultat dolent per la tornada i feia embogir el gran nombre de seguidors visitants desplaçats.

Tot no ho està perdut. Ho deia Àngel Gómez al finalitzar el partit, ningú apostava per aquest equip que ha arribat fins aquí. S'hi s'han aixecat de cops més durs, per què no ho poden fer aquesta vegada. El resultat no és bó, però queden noranta minuts i aquests jugadors han demostrat qiue lluitaran fins al final. Bauli i Marc Gallart tornaran a estar disponibles a la punta d'atac. Dissabte, el segon capítol.