Després del descens del Masnou la temporada passada, el club va decidir iniciar un nou projecte deixant enrrere la etapa de Claudio Festa al capdavant de l'equip. El tècnic argentí va aterrar al Masnou l'estiu del 2008 i va ser l'entrenador del Masnou durant 4 temporades, assolint el Torneig dels Històrics del 2009 i l'ascens a Tercera Divisió la temporada 2009-10. Per alguns, Claudio Festa ha estat el millor entrenador de la història del club, en qualsevol cas, ha estat un dels més importants. Un home excèntric que no deixa indeferent a ningú.
Claudio David Festa Celín va nèixer a Buenos Aires fa 47 anys. Amb menys de 20 anys, quan jugava al Racing d'Avellaneda, el FC Barcelona li va oferir una prova. Finalment, Festa va acaba jugant primer a l'Olímpic de Xàtiva i després a diferents equips de la territorial catalana. Com a entrenador, va tenir experiències no massa profitoses al capdavant del Viladecans, del Can Vidalet o al futbol base de l'Europa aterrant el juny del 2008 al Masnou com una total incògnita i una aposta arriscada de la directiva de Roberto Hernàndez en l'últim any de mandat.
Festa va construir un equip totalment des de zero després d'una mala temporada en què l'equip va acabar cuer a la Tercera Divisió i va descendir mesos abans d'acabar el campionat. L'argentí va debutar en partit de lliga com a entrenador del primer equip del CD Masnou el 7 de setembre de 2008 al camp del Morell empatant a 1. La primera victòria del llavors discutit tècnic del Masnou va trigar molt a arribar i no va ser fins la jornada 6, amb un 2-0 davant el Benavent, un equip que acabaria primer la lliga i va ascendir a Tercera Divsió. El "Festa-Team" va anar millorant i escalant posicions sense fer soroll en una lliga amb equips molt potents com eren aleshores Llagostera, Olesa, Castelldefels o el Marianao Poblet de Pedro Dólera. Després d'una trascendental victòria per 3-2 a la penúltima jornada davant el San Cristòbal el dia que Roberto Hernàndez era reescollit, el Masnou arribava a l'últim partit a Tortosa depenen de si mateix per pujar de categoria. Els locals no es jugaven res (a priori, ja que Olesa i sobretot Llagostera, llavors amb una potència econòmica important, probablement van oferir una important prima, a més de la venjança del que havia passat dos anys enrere a Peralada i que un altre dia explicarem) i al Masnou li valia l'empat. Però un partit nefast i la mala sort de cara porteria van impedir un ascens que l'equip havia treballat molt.
No obstant, Claudio Festa no es va rendir. La directiva va seguir confiant en ell i l'argentí va tornar a armar un bon equip que tan sols poc més de dos mesos després d'aquell tràgic 31 de maig a Tortosa, es proclamava campió del Torneig dels Històrics deixant en el camí equips de l'entitat de Sabadell, Premià i per últim L'Hospitalet, en una final retransmesa per Canal33. Els èxits d'aquella temporada no acabarien aquí ja que gràcies a jugadors com Guzmán, Marc Esteban, Javi Sánchez, Ignacio Rosillo, Galisteo o Montilla l'equip es va treure l'espina de l'any anterior assolint definitivament l'ascens de categoria. Precisament el Tortosa va tornar a ser el rival o millor dit testimoni, en aquest cas al Municipal masnoví, d'una gran festa (mai millor dit), que gràcies a un gol d'Ignacio va dur a l'equip a Tercera Divisió. Cal recordar que en l'anterior i en aquella temporada el Masnou tenia un pressupost inferior a més de la meitat dels clubs de la categoria.
Un cop assolit l'ascens, Festa va seguir treballant. Va mantenir la base del planter i va reforçar l'equip amb jugadors com Xavi Garcia, Josu o Gerard Sanz. Una temporada molt complicada, ja que el Masnou va haver de jugar 5 partits seguits a domicili per la problemàtica de la gespa del Muncipal però en la que gràcies novament a fer-se forts a casa a les darreres jornades va acabar assolint una salvació agònica. Per estrany que pugui semblar, aquella 16ena posició que va obligar estar pendents de l'ascens del Llagostera (precisament) per poder cantar definitivament la permanència, va ser la segona millor temporada (números en mà) de la història del club.
La temporada passada va suposar la fi d'un cicle. Claudio Festa no va poder reeditar la fita que hagués estat tornar a mantenir l'equip. Després de 3 temporades, l'etapa Festa va acabar amb un any desastrós en tots els sentits. Tot i així, els punts i la classificació final no reflexen l'esperit de lluita i els bons partits que l'equip va fer malgrat el descens. Dies després d'acabar la temporada, el club anunciava Àngel Gómez com a nou entrenador, però sempre deixant la porta oberta a una possible tornada (fins i tot en alguns trams d'aquesta mateixa temporada es va especular amb el seu retorn) ja que ningú amaga les bones relacions que encara manté amb la directiva.
Independentment dels resultats futbolístics, l'argentí va deixar una forta emprempta al Masnou. Va introduïr un estil de joc i uns conceptes als que, estiguem d'acord o no, sempre va ser fidel. Festa és Festa, amb totes les conseqüències. Permanentment discutit i criticat, no tant pels fidels al Masnou, sinó per la gent que no seguia l'equip partit a partit i pels periodistes i seguidors rivals, sempre va ser ell. Mai va permetre que res ni ningú li trastoqués ni un pél la seva personalitat. Agradarà més o menys, però el que va fer en aquestes 4 temporades ningú li pot treure. Geni i figura.
El destí, la sort són sempre claus en el futbol (paraules del mateix Festa). Es va especular amb el nom de Festa com a substitut de Marc Vilallonga al Santboià fa uns mesos, però finalment ha acabat el Mollet. I precisament aquest destí és el que farà que aquest diumenge el debut de Festa amb el seu nou equip, el Mollet, sigui contra el Masnou (també el del porter Asier Cavalieiro). Li desitgem tota la sort del món a Festa, però a partir d'aquest diumenge.
