lunes, 1 de julio de 2013

Una temporada inoblidable

La temporada 2012-13 serà sempre recordada per tots aquells que formen part de la família del Club Deportiu Masnou. Una etapa curta però molt intensa que marcarà un abans i un després en el futur del primer equip i per extensió de tota la entitat. L'any de la fe, l'any de la paciència, l'any d'aixecar-se, l'any d'Àngel Gómez, l'any de l'ascens. L'any d'aquest blog, que avui es despedeix per sempre.

La gent ha recuperat la il·lusió pel CD Masnou

Des de la distància, l'ascens del CD Masnou pot ser un dels menys apassionats i que cridi menys l'atenció de tot el futbol català. Un equip que recupera una categoria que només havia perdut feia un any, el tercer ascens de la entitat en set anys, un conjunt que entrarà en totes les travesses des del primer dia per tornar a baixar de categoria, que probablement sigui un dels que porti menys aficionats al camp...Res més lluny de la realitat. Al darrere s'hi amaga un enorme treball de molts mesos de tot un grup humà i del que aquest blog, l'única plataforma de seguiment que han tingut els aficionats al llarg de la temporada, ha estat testimoni.

Fa un any el club vivia a la foscor, amb la mirada negre davant el futur. El primer equip venia de fer una temporada nefasta en la què no va tenir pràcticament cap opció de permanència i el futbol base desencantat després que no seguissin al club la gran majoria de jugadors que havien portat el Juvenil A a un ascens històric a Preferent. En aquell moment Àngel Gómez un tècnic amb una gran trajectòria al futbol base i al futbol internacional, però que no coneixia ni la entitat ni la categoria aterrava a la Carretera d'Alella.

Maxime, únic supervivent del descens i clau en l'ascens

A més, la crisi econòmica tornava a condicionar la planificació. La pràctica totalitat de jugadors de la temporada anterior van renunciar a seguir per problemes amb el cobrament dels darrers mesos i per les ofertes que gran part dels jugadors van tenir per continuar a Tercera Divisió. Per tant, el nou projecte era totalment nou. Des de zero i amb un pressupost inferior als equips més potents del grup s'havia de construïr un nou planter que mantingués el nivell de les darreres temporades a Primera Catalana.

La pretemporada i els primers partits de lliga no van ser del tot dolents. L'equip generava moltíssimes ocasions i només el factor sort va evitar haver sumat alguns punts més que haguèssin donat la tranquilitat necessària. Però mica en mica la situació es va anar torçant, sobretot a causa de la debilitat defensiva, fins al punt que a finals de novembre es va tocar fons. En zona de descens, després d'haver encaixat quatre doloroses derrotes consecutives, l'equip que no trobava recompensa al seu treball. Àngel Gómez va decidir marxar. Tot va estar a punt d'acabar i qui sap si hagués pogut ser irreversible, però la confiança de la directiva i dels jugadors en l'entrenador va fer tornar enrrere la situació. En aquell moment s'hagués pres per boig qualsevol persona que creiés que aquell equip no només pugués pujar de categoria sinó que pogués estar a la zona còmode.

foto: cevilassar.cat

A partir de llavors el canvi d'actitud va ser notable. Havien tocat fons i des d'aquell moment la situació només podia anar a millor. I així va ser. El tram final de la primera i tota la segona volta van ser espectaculars. Ratxa de setze partits sense perdre i una demostració d'actitud, de confiança, de superació d'unió a cada partit. Va haver-hi un moment en què aquest equip semblava imparable, tot i que els darrers partits van tornar a la realitat. La tràgica derrota a La Jonquera i la forma com es va produïr semblava enterrar el somni, però finalment es va fer justícia. El Masnou va aconseguir una segona posició que tot i perdre una promoció en què el Santfeliuenc va ser superior, ha acabat valent un ascens per la compensació de l'Olot.

Personalitzar l'èxit del primer equip del Masnou en el nom d'un o uns pocs jugadors és injust. Tots han estat importants en aquest camí. Des de la parella golejadora Bauli-Marcelo que ha tingut un rendiment impressionant que ha marcat la diferència respecte a la resta del grup fins a la superació diària de Peinado, passant pel lideratge de Carlitos Vidal o la seguretat dels centrals Dennis-Cristian Guerrero. Menció a part pels descobriments d'Aitor Nisa i Èric Blasco, jugadors joves amb una trascendència creixent en l'equip i amb un grandíssim futur per davant. I Marc Priego, Sato, Jonatan, Victor Manuel, Dani Morales, Maxime, Ciurana, Yusuke, Burrito, David Bach, Marc Gallart o Pedro Baena...tots ells han posat el seu gra de sorra. També amb l'ajuda dels que han passat i van marxar com Jordi, Aleix, Òscar Reyes, Àlex Moreno, Dani Tacón, Mora o David Fernández.

 A tots ells, gràcies


A més, en paral·lel el Juvenil A va demostrar també el seu esperit de superació. De la mà de Sergi Ciurana els jugadors van aixecar una situació complicadíssima per mantenir l'equip a Preferent. Una gran notícia també ha estat que per primer cop des de fa algunes temporades un jugador del planter com Rúben Zarzuela ha arribat al primer equip i ha estat fins i tot titular. Esperem que n'arribin més en les pròximes temporades.

En resum, donar la més sincera enhorabona a tota la família del CD Masnou la seva dedicació i esforç en una temporada que mai es podrà oblidar.

Foto: Sergi Vargas/Golcat.com

Agraïr la gran quantitat de visites i d'expectació que ha tingut aquest espai. Sense tot això no hagués estat possible mantenir-lo amb vida gairebé un any. Aquest blog ja no s'actualitzarà més, però quedarà per sempre present aquí per què mai es perdi el record d'una etapa màgica i irrepetible.

Ells són molt grans i aquí hem tingut el plaer d'explicar-ho. GRÀCIES

1 comentario:

  1. MUCHAS GRACIAS!!!! tu labor y apoyo al equipo siempre han sido de 10!!!! gracias y suerte en tu nueva andadura.

    ResponderEliminar