dimecres, 16 de setembre del 2026

Per què som i serem sempre del CD Masnou?

Els socis i tots aquells que estimem el Club Deportiu Masnou vivim un trist malson des de fa anys. Fa molt temps que la salut de l’entitat en tots els àmbits, no és bona. S’han comès molts errors de gestió, s’ha fracassat esportivament de manera reiterada i socialment no s’ha sabut lluitar contra el relat que ha allunyat el club d’una part del poble. Vivim, indiscutiblement, el pitjor moment d’una història de més de 106 anys.

Malauradament, el CD Masnou ja no té un primer equip que surti cada setmana a la televisió, a la ràdio i als diaris. Ja no té categories importants al futbol formatiu. Ja no és referent a la comarca i les possibilitats de captació i d’atracció del talent, en tots els sentits, són actualment limitades. I la realitat és que tampoc té un projecte econòmic-esportiu que ens pugui permetre recuperar tot això a curt termini.

Però, en canvi, el que sí manté el club, malgrat tot, és una cosa molt més difícil d’aconseguir i que no es pot aconseguir amb diners. Un grup de persones que l’estimen de manera incondicional. Persones que, sense ser jugadors, ni pares o mares, ni entrenadors, ni coordinadors, ni tenir cap lligam amb el club més enllà de l’amor que li professen, continuen considerant-se’n part. Disposades a col·laborar, passi el que passi i en qualsevol circumstància.

Persones que s’estimen el club pel que sempre ha estat i no pel que és o qui hi és ara o pel servei que els ofereix a canvi. Ho tindrien molt fàcil per abandonar-lo i buscar una altra afició dins o fora del poble, del futbol o de l’esport que ofereixi més alegries, però són incondicionals. Gent que hi ha estat sempre. Igual que els que hi van ser en el passat i tristament ja no hi són.

El CD Masnou és el club de tot Catalunya que fa més anys que juga de forma ininterrompuda amb els mateixos trets identitaris. Mai ha canviat d’escut, ni de colors, ni de camp, des de la inauguració del camp Municipal d’esports el novembre de 1921. I ha estat així per què els seus socis, pocs o molts, sempre han estat els propietaris del club i sempre han volgut que sigui així.

Per alguns això significarà poc o res, i necessitaran d’un projecte esportiu i de gestió atractiu que acompanyi i apuntali aquesta simbologia per identificar-se’n. Però per altres, aquesta identitat inalterable i mantinguda durant ja onze dècades, ho és tot. És el més important i no ens cal res més per ser del CD Masnou. Només volem existir i ser part del CD Masnou, com sempre.

Els jugadors (i les seves famílies), els presidents, els directius, els entrenadors i els coordinadors passen. Però el que queda sempre és el club, per damunt de tot i de tots. En qualsevol entitat, no sempre tothom pot jugar, entrenar, ser directiu o president. Però el que sí que es pot ser sempre, en qualsevol circumstància, des del naixement fins la mort, és soci. Per això ho som, en continuarem sent i convidem tothom a sumar-s’hi. Tenim un llarg camí per recòrrer i tothom és benvingut.

Seguirem sent del Masnou, fins la mort. Fins que morim.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada