dilluns, 16 de novembre del 2026

J9: Vilassar de Dalt 1-0 Masnou

Derrota del primer equip del CD Masnou, que va tornar a competir a un molt bon nivell en un dels camps més difícils de la categoria però es va quedar un cop més sense premi. Un gol al tram final de la primera part va decidir el duel a Vallmorena, un camp que tradicionalment mai se li ha donat bé al Masnou. L'equip cau fins al límit de la zona de descens i jugarà dimecres a Argentona el partit que es va aplaçar per la pluja.

El Vilassar de Dalt venia d'encarrilar quatre golejades consecutives (5-0, 0-3, 5-1 i 4-7), i es va trobar amb un Masnou que li va posar les coses complicades. Als locals els va costar imposar el seu domini, però en van tenir prou amb un gol a les acaballes de la primera part per a decantar el partit. Els masnovins van lluitar fins al final, però no van poder treure res positiu. Tercera derrota en les últimes quatre jornades, tot i la sensació que l'equip ha fet mèrits per sumar molts més punts.


CE VILASSAR DE DALT 1-0 CD MASNOU
(Fontclara 37')
Dissabte 14 de novembre - 18:30
Jornada 9 - Tercera Catalana Grup 6
Camp d'esports Municipal de Vallmorena (Vilassar de Dalt)
Àrbitre: Lucas Pocull Duran

divendres, 13 de novembre del 2026

J9 - La prèvia: Vilassar de Dalt-Masnou

Autèntic clàssic del futbol maresmenc el que es disputarà demà dissabte al Municipal de Vallmorena, tristament marcat per la notícia de la mort de l'entrenador, Òscar Molinero, que hem conegut aquesta setmana. Evidentment, des d'aquí ens sumem a totes les mostres de dolor i suport a la família i amics que pràcticament tots els clubs de futbol de l'entorn han fet públiques en els últims dies. Descansi en pau.

Com explica la nota de condol oficial de la Federació Catalana de Futbol, Òscar Molinero es va iniciar com a entrenador al CD Masnou i durant més d'una dècada ha entrenat equips del futbol formatiu en diversos clubs del Maresme i del futbol català, en especial al Vilassar de Dalt. Actualment formava part del Juvenil A vilassarenc i abans havia entrenat desenes de jugadors que han passat pel Masnou en diverses etapes. Un home molt reconegut en la seva tasca que marxa massa aviat.

Precisament aquesta setmana arriba l'enfrontament amb el Vilassar de Dalt, que es reeditarà per 19a vegada a Vilassar i per 38a en total. Pocs duels entre clubs maresmencs tenen tanta tradició com els de Masnou i Vilassar de Dalt, que s'han produït en fins a set categories diferents (Primera Catalana, Regional Preferent, Primera Territorial - Segona Catalana, Segona Regional - Tercera Catalana, Campionat Regional d'Aficionats, Campionat Comarcal d'Aficionats i Lliga Comarcal). Des de la reestructuració de les categories del futbol català la temporada 2010-11 segueix sent l'únic enfrontament entre clubs maresmencs que s'ha jugat en les actuals Primera, Segona i Tercera Catalana. 

EL RIVAL: CE VILASSAR

Com el Masnou, el Centre d'Esports Vilassar de Dalt és un històric del futbol català. Fundat el 1921, ha estat rival freqüent des de ja fa gairebé un segle. En diferents etapes, el club verd-i-blanc ha estat referent de la comarca, tot i representar una població petita en comparació a les dels clubs més importants. No cal dir que ens agradaria tornar a veure en el futur aquest duel en categories superiors, com els que havíem tingut des dels anys quaranta del segle passat, alguns d'ells amb les graderies a vessar.

La temporada passada el Vilassar es va imposar per 2-0 / Instagram @cevilassar

Els vilassarencs són un dels favorits aquesta temporada a l'ascens. Tenen un gran projecte de futbol base, fins i tot tenien el juvenil a Lliga Nacional la temporada passada, que està nodrint el primer equip, que des del descens de la temporada 2022-23, s'ha acostumat a moure a la zona alta a Tercera. Tenint en compte que enguany hi haurà més places d'ascens, semblen un clar aspirant a aconseguir-ho i apropar-se a les categories a les que tradicionalment havien estat, sobretot abans de la renúncia a la plaça de Primera Catalana que el club va decidir exercitar al final de la temporada 2013-14 en contra d'una part dels seus socis històrics després d'haver estat la bèstia negra del Masnou la temporada anterior.

CE VILASSAR DE DALT - CD MASNOU
Dissabte 14 de novembre - 18:30
Jornada 9 - Tercera Catalana Grup 6
Camp d'esports Municipal de Vallmorena (Vilassar de Dalt)
Àrbitre: Lucas Pocull Duran

PRECEDENTS (a Vilassar):
CE Vilassar 6-1 Masnou (23/12/1934, Primera Amateur)
CE Vilassar 2-1 Masnou (26/1/1936, Eliminatorias de Ascenso Primera Amateur)
CE Vilassar - Masnou (8/12/1940, Segunda Categoría Ordinaria)
CE Vilassar 3-2 Masnou (21/11/1948, Segunda Regional)
CE Vilassar 4-0 Masnou (5/2/1950, Segunda Regional)
CE Vilassar 2-4 Masnou (13/5/1951, Segunda Regional)
CE Vilassar 5-2 Masnou (11/10/1953, Comarcal Aficionados)
CE Vilassar 2-1 Masnou (20/6/1954, Liga Comarcal)
CE Vilassar 1-1 Masnou (14/11/1954, Regional Aficionados)
CE Vilassar 5-1 Masnou (27/9/1959, Regional Aficionados)
CE Vilassar 7-0 Masnou (1/1/1961, Regional Aficionados)
CE Vilassar 1-3 Masnou (25/10/1964, Segunda Regional)
CE Vilassar 4-1 Masnou (5/5/1968, Copa Catalana)
CE Vilassar 2-2 Masnou (23/3/1969, Primera Regional)
CE Vilassar 1-2 Masnou (3/10/1993, Primera Regional)
CE Vilassar 3-1 Masnou (5/5/2013, Primera Catalana)
CE Vilassar 2-4 Masnou (29/10/2022, Segona Catalana)
CE Vilassar 2-0 Masnou (11/4/2026, Tercera Catalana)
BALANÇ: 18PJ 4V 2E 11D 26GF 52GC

dilluns, 9 de novembre del 2026

J8: Masnou 1-2 Santvicentí

Segona derrota consecutiva a casa per al primer equip del CD Masnou, que continua sense trobar la seva millor versió. Malauradament, els de Mario Carmona no van poder amb un Santvicentí efectiu que va marcar el gol de la victòria al temps de descompte. Els masnovins segueixen amb el caseller de victòries encallat i ja es troben al límit de la zona de descens.

Una vegada més, com en tots els partits al Municipal aquesta temporada, el Masnou va començar perdent i no va fer una bona primera part. A la represa, l'equip va sortir millor i va empatar mitjançant Eloi. Al tram final, tots dos equips van tenir opcions per marcar i al temps afegit el 'Santvi' es va emportar la victòria davant la decepció dels aficionats masnovins que una matinal agradable havien assistit al camp. S'haurà de treballar per poder canviar la dinàmica en els tres partits de la pròxima setmana.


CD MASNOU - CF SANTVICENTÍ
(Eloi 77' / Moreno 30', Ricki 93')
Diumenge 8 de novembre - 12:00
Jornada 8 - Tercera Catalana Grup 6
Camp Municipal d'esports El Masnou
Àrbitre: Daniel Navarro Martínez

divendres, 6 de novembre del 2026

J8 - La prèvia: Masnou-Santvicentí

Partit important diumenge per al primer equip del CD Masnou que buscarà de nou la primera victòria de la temporada al Municipal que se li ha resistit fins ara. Davant un rival situat per damunt a la classificació, l'equip de Mario Carmona intentarà retrobar-se amb la seva millor versió per a sumar tres punts que anirien molt bé per a enganxar-se a la zona alta de la classificació i donar una alegria a l'afició.

Els masnovins només han perdut un partit en el que portem de temporada, però no guanyen des de la segona jornada al camp del Rocafonda. El Santvicentí arriba tres punts per damunt a la taula (amb un partit jugat més) i en una bona dinàmica, ja que igual que el Masnou només ha caigut derrotat en una ocasió. Les seves úniques dues victòries han estat a casa, tot i que a domicili ha estat capaç de puntuar en camps complicats com el del Tiana o el Bufalà. 

El Santvicentí va puntuar al camp del líder / Instagram @cfsantvicenti

EL RIVAL: CF SANTVICENTÍ

Fundat el 1945, dissol el 1953 i refundat el 1970, el CF Santvicentí és des de fa dècades un rival habitual del CD Masnou en les diferents categories del futbol base. És l'únic club de futbol de Sant Vicenç de Montalt que ens consta que hagi competit. En categoria amateur, però, els primers equips no s'havien enfrontat mai fins fa menys d'un any, ja que el Masnou sempre ha havia estat en categories superiors a les del Santvicentí.

Porten ja onze temporades consecutives a Tercera Catalana, després de l'ascens que van aconseguir el curs 2015-16 (just l'última temporada del Masnou a Tercera Divisió Nacional) des de Quarta Catalana. En aquesta darrera dècada, han acostumat a mantenir-se amb comoditat a la meitat de la taula, però la temporada passada van patir fins al final, assolint la permanència gràcies a la victòria a l'última jornada al camp del Sant Pol i acabant igualats a punts (34) amb el Premià de Dalt, que sí va baixar. 

CD MASNOU - CF SANTVICENTÍ
Diumenge 8 de novembre - 12:00
Jornada 8 - Tercera Catalana Grup 6
Camp Municipal d'esports El Masnou
Àrbitre: Daniel Navarro Martínez

PRECEDENTS (al Municipal):
Masnou 0-1 Santvicentí (18/04/2026, Tercera Catalana)

dimecres, 4 de novembre del 2026

Casa nostra

El 4 de novembre de 1921 es va inaugurar el Camp d'esports Municipal d'El Masnou. 105 anys després, continua sent el camp del Club Deportiu Masnou, el club de futbol que fa més anys que juga en el mateix camp a Catalunya. Una instal·lació amb una història de llegenda, per la qual hi han passat algunes de les figures més destacades de la història del futbol mundial i més de sis generacions de masnovins. Un escenari mitològic en el que l'esport i el futbol català i maresmenc han escrit algunes de les seves pàgines més importants. 

Imatge del Municipal durant la dècada passada

Després de la creació del Club Deportiu Masnou en una reunió a la platja l'agost del 1920, els seus membres fundadors van buscar un nou espai on poder exercitar la pràctica poliesportiva, que fins llavors es venia realitzant entre la pròpia platja i un camp situat al carrer Fontanils. Van aconseguir la cessió d'uns terrenys privats en una finca situada al límit d'Alella i gràcies als donatius que van fer els socis, els veïns i algunes personalitats de l'època com Pompeu Fabra, es va poder construir un camp que aquell 4 de novembre de 1921 feia goig.

Durant els anys vint i principis dels trenta del segle passat, el Municipal d'esports d'El Masnou va ser un feu de referència de l'esport català. S'hi van disputar campionats d'atletisme, competicions gimnàstiques, de tennis, i alguns partits de futbol amistosos, fins i tot internacionals, de gran rellevància en l'època. 

Article de Mundo Deportivo (1921) i plànol del camp (1922)

Però, malauradament, la manca d'inversió continuada en el temps ha anat convertint amb el pas de les dècades una instal·lació poliesportiva que llavors era de primer nivell, en un camp dedicat exclusivament al futbol. Actualment ni tan sols té les comoditats d'altres instal·lacions que visitem seguint ara els nostres equips en les últimes categories catalanes. 

Després de 105 anys, 88 temporades tenint equips de futbol federat en competició i els centenars de milers (i probablement fem curt) d'esportistes i aficionats que hi han passat, el Municipal encara no té cap graderia coberta i presenta uns accessos, com a mínim, poc accessibles (valgui la redundància) per un sector de la població. No hi ha documentació de cap gran inversió que s'hi hagi realitzat mai, més enllà de la construcció de les oficines, o la instal·lació i les posteriors renovacions (només tres en més de vint anys) de la gespa artificial, totes obres realitzades quan bona part dels actuals jugadors del club ni tan sols havien nascut. 

L'aspecte del Municipal no és massa diferent ara que fa 105 anys

Al marge de tot això, el Municipal ha viscut tant i amb tanta intensitat que és impossible escollir quina de les històries que l'envolten és la més important o destacada. Partits de tennis de Suzanne Lenglen (una de les millors tenistes de la història), l'opció d'haver-se convertit en el camp del Reial Madrid durant la Guerra Civil, l'únic partit de Di Stéfano amb els que anaven aser els seus companys al Barça, el debut de Paco Buyo al futbol estatal amb el Mallorca o els primers passos de Pep Guardiola a les banquetes són només alguns capítols que s'han viscut i que anirem repassant aquí (quan el temps ens ho permeti).

Però sobretot, el Municipal ha estat la casa del CD Masnou, de tots els seus equips, jugadors, directius, socis i aficionats. I d'un primer equip que ha fet somiar a diverses generacions de masnovins que l'han acompanyat sempre. Fruit d'un immens esforç, el Municipal té en el seu record set ascensos a categoria nacional amb imatges com les dels dies de Banyoles (1972), Europa (1975), Viladecans (1984), Tortosa (2010 i la decepció del 2004) o Santfeliuenc (2013) o màgiques nits de Copa contra el Toledo (1975), el Turón asturià (1976) o l'Espanyol (1979). Totes elles amb més d’un miler de masnovins a les graderies vibrant, gaudint, compartint i celebrant els èxits del Masnou amb els seus colors. Imatges que, mentre no morim, somiarem sempre amb que algun dia es repeteixin.

Imatge recollida al llibre CD Masnou 1920-1999 de Dídac Ortiz

Segons tenim documentat, i com han anat recordant en els últims anys a les xarxes alguns perfils especialitzats en elfutbol català i en els estadis espanyols, el Municipal d'El Masnou és el segon camp de futbol més antic de Catalunya que continua en actiu. El Camp d'esports de Lleida, inaugurat el 1919, és l'única instal·lació més antiga que el Municipal que encara es manté dempeus, tot i que el seu club ha hagut de fusionar-se i refundar-se en més d'una ocasió, a diferència del Masnou, que sempre ha mantingut tota la seva identitat i simbologia originària sense alteracions. 

En l'àmbit estatal, només hi ha sis instal·lacions més antigues que el Municipal d'esports d'El Masnou que hagin acollit partits de les tres primeres categories nacionals que continuïn actius. Són l'estadi de El Molinón de l'Sporting de Gijón (Astúries, 1908), El Ruibal de l'Águilas FC (Regió de Múrcia, 1913), el citat Camp d'esports de Lleida (1919), Les Caleyes de Villaviciosa (Astúries, 1919), El Collao de l'Alcoyano (País Valencià, 1921) -on el Masnou hi va jugar a la Tercera Divisió 1972-73- i El Malecón de Torrelavega (Cantabria, 1921). 

Tenint en compte que el Camp d'esports de Lleida és de gespa natural des de fa moltes dècades i que, per tant, només s'hi poden jugar com a màxim un parell de partits a la setmana, no seria descabellat afirmar (tot i que no en tenim dades que ho puguin refermar) que el Municipal d'El Masnou és el camp que més partits de futbol federat ha acollit en tota la història a Catalunya. I el CD Masnou, el club català que més vegades ha exercit com a local en un mateix camp. 

El Municipal d'esports d'El Masnou és una instal·lació esportiva que s'ha convertit en molt més que un terreny de joc. És l'escenari d'una història de llegenda i el símbol de la dificultat de la permeabilitat en el temps d'una entitat local que ha estat sempre propietat dels seus socis. Una història que no volem que acabi, per molt difícil que ho posi qui ostenta legalment la titularitat de la instal·lació. Per a l'Ajuntament, el camp només un títol de possessió i un instrument de gestió. Mai hi ha invertit i no ha volgut posar en valor mai la seva gran història. Per a nosaltres, és i serà sempre orgullosament casa nostra. No en volem cap altre. Només que no ens la treguin.

dilluns, 2 de novembre del 2026

J7: Poblenou 1-1 Masnou

Nou empat del primer equip del CD Masnou, que continua sense poder traslladar en millors resultats el bon nivell competitiu que està oferint. En la visita al Poblenou, un gol molt matiner dels locals va tornar a posar el partit coll amunt, però l'equip va mantenir la calma i va poder reaccionar amb el pas dels minuts. A la segona part va empatar i va disposar d'alguna opció per endur-se els tres punts, però finalment es va haver de conformar amb un altre empat.

És el quart empat en sis partits disputats aquesta temporada per al conjunt masnoví, que sembla haver-se abonat al repartiment de punts en aquest inici de temporada. Els de Mario Carmona es troben a la zona mitjana baixa de la classificació que ara comanda el Tiana després d'haver-se imposat al camp del que era fins dissabte líder invicte, el Calella. Queda molta lliga encara i la igualtat general s'està mantenint, però seria molt important poder sumar els tres punts diumenge vinent a casa contra el Santvicentí. 

FC POBLENOU 1-1 CD MASNOU
(Artur 1' / Daniel -pp- 56')
Diumenge 1 de novembre - 16:30
Jornada 7 - Tercera Catalana Grup 6
Camp Municipal Agapito Fernández (Barcelona)
Àrbitre: Àlex Cañizares Calvo